El model d'educació lliure guanya cada cop més presència

Fa unes setmanes es presentava l’Escola Arcàdia, centre educatiu autogestionat de Can Batlló que començarà a rodar el proper 2018 amb l’aprovació de l’Ajuntament de Barcelona. Arcàdia serà una de les més de 46 escoles de projecte lliure o alternatiu que funcionen a Catalunya, segons dades de la Xarxa d’Escoles Lliures (XELL). Si bé la dada sobre el creixement d’aquest tipus d’iniciatives pedagògiques a Catalunya és ambigua, els adherits a la XELL no han parat d’augmentar en els últims deu anys i les metodologies de les escoles lliures van influint cada cop més en el sistema educatiu convencional. S’està sortint de la cova. “Quan vàrem començar no sabíem quants grupúscles hi havia per por a [la reacció de] l’Administració”, destaca Marc Alcega, membre del grup de treball de la XELL.

Tot apunta que la situació de les escoles lliures s’està normalitzant, s’estan consolidant com una alternativa –encara minoritària–: s’han quintuplicat el nombre de projectes funcionals en els registres de la XELL des de la seva creació al 2005 –van començar sent cinc, ara en són 23–. Això sí, són projectes canviants i molt vius –molts d’ells sorgeixen de les necessitats de col·lectius familiars de criança, i moren quan acaba aquesta necessitat–, fet que dificulta destacar una xifra. Per facilitar el recompte, Marc Alcega i els seus companys d’organització els classifiquen en “funcionals, emergent funcionals i emergents en gestació”. Sumant-los tots, ara ja en són 68. En aquests últims anys hi han contactat fins a 200 iniciatives, la major part han anat caient pel camí.

Ara per ara, l’única dada fiable és que 600 persones conformen l’associació, d’entre elles 450 són acompanyants o membres de famílies, moltes partícips de la criança a casa o d’algun projecte d’escola lliure (“escoletes”, com li diu Alcega en to carinyós). Des de l’associació asseguren que uns 500 infants segueixen l’educació alternativa (dins dels projectes de la XELL), però el nombre total es podria elevar a 1.500. Hi ha 770.00 alumnes a escoles reglades de Primària i Secundària a tot el territori, segons les darreres dades del departament d’Ensenyament per al curs 2014-2015.

Una educació no directiva

L’espai i els participants, amb una ràtio d’alumnes de set a deu de mitjana per cada acompanyant (no s’empra el terme docent); les famílies que són en tots els casos part implicada de l’aprenentatge de la criatura; i el mètode pedagògic, no-directivista, per contra del conductisme que es practica a moltes aules convencionals. “Coses que no funcionen a l’educació normativa? Estar asseguts tantes hores, l’avaluació constant, la comparació, la competició”, critica l’autora de Una educación para la auto-realización i consultora del Govern Francès en matèria d’educació, Heike Freire.

En definitiva, l’educació per lliure o viva entén el nen com un subjecte actiu i posa especial èmfasi en les vivències emocionals, físiques, l’experimentació i la manipulació de materials. I les matemàtiques, què? I les normes, què? Es demanen els detractors… “Tot sovint s’interpreta educació lliure com a llibertinatge sense límits, i no és això”, declara l’educador, psicolingüista i coordinador del CRAEV (Centre d’Asesorament i Investigació d’Educació Viva) Jordi Mateu. 

L’educació alternativa o lliure inclou l’educació a casa i l’educació per projectes; la majoria d’aquestes iniciatives, lluny de coure’s en molts consells escolars, estan impulsades per les famílies “cansades de no veure resoltes les seves expectatives en el sistema oficial”, sosté Marc Alcega.

Les escoles lliures es constitueixen com a centres privats, associatius i sense ànim de lucre, o com a cooperatives, tot i que finalment moltes d’elles es jerarquitzen per qüestions de funcionament. Des de postures crítiques amb el model lliure s’ha parlat precisament d’escoles d’elit pel preu d’assistència. En trobar-se fora de la regulació d’Ensenyament en la seva majoria, no reben subvenció ni ajudes. Segons Jordi Mateu, aquesta consideració de privilegi és matisable, ja que una escola pública té un cost el doble de car que una de lliure –650€ de mitjana per alumne a la pública; 300€ a la lliure–. Això respon a l’estalvi en despeses d’administració, l’implicació més gran de les famílies –des de sectors crítics es qüestiona el concepte de “voluntarietat”–… I el sou més precari dels mestres.

L’homologació, la seva demanda

D’escoles d’educació lliures, n’hi ha per a totes les edats dins de l’ensenyament obligatori (fins als setze anys). Dels tres als sis, els pares poden educar a casa. Els problemes comencen a partir d’aleshores, quan l’escolarització esdevé obligatòria: si no hi ha denúncia, la Generalitat, en la majoria de casos, respecta la decisió dels pares. Però, què passa si es vol obtenir el títol de graduat o fer estudis superiors? “La majoria dels nens i nenes dels projectes van al marge del sistema oficial, no hi ha relació amb el Departament d’Ensenyament. Els infants no estan al sistema”, destaca Marc Alcega, que reconeix que aquesta és la màxima preocupació per part de la XELL. El salt després dels projectes.  

Segons la Constitució Espanyola (Article 27.5), tots els infants menors de setze tenen dret a l’escolarització gratuïta, per tant, després de les proves d’accés, poden obtenir una plaça per aconseguir la titulació. A hores d’ara, la majoria dels infants acaben passant per centres educatius reglats després de la formació a les escoles lliures. Des de la XELL, reclamen l’homologació dels projectes pels estudis clàssics, el reconeixement d’aquests espais com a “centres aptes d’escolarització de qualitat”. S’estan organitzant en una plataforma per pressionar el Departament d’Ensenyament de la Generalitat.

Aquest és un reportatge de Cafèambllet en col·laboració amb ‘El Diari de l’Educació’