Manifest pel dret a decidir en educació

 (más abajo, en castellano)

• Vivim en una societat amb persones que tenim creences, necessitats i valors diversos.
• Aquesta diversitat és una riquesa i una oportunitat de creixement per a tothom.
• Per tal que la convivència entre persones diverses sigui possible, ens hem de dotar dels acords i les normes que garanteixin el respecte als drets fonamentals de totes les persones.

• Els infants tenen drets recollits a la Convenció dels Drets de la Infància de l’ONU (1989)
• Les famílies tenen el dret a escollir el tipus d’educació que desitgen per als seus fills i filles (Constitució espanyola, art. 27)
• El dret a l’educació es pot satisfer a través d’institucions i espais diversos: a les escoles, a l’àmbit familiar, a les associacions de famílies, etc.

• La necessitat de sentir-se protegits i estimats, en entorns relaxats i amb suficient presència de persones adultes.
• La necessitat de sentir-se acollits i acompanyats en les seves vivències emocionals.
• La necessitat de participar en experiències d’aprenentatge actives, en què cada nen/a pugui construir els seus coneixements a partir de processos diversos.
• En definitiva, la necessitat de ser infant sense la pressió d’accelerar el desenvolupament.

• Les normatives que reben els centres educatius públics i el seu professorat (massificació, homogeneïtzació, èmfasi i rigidesa en el currículum, etc.) dificulten la creació de projectes educatius basats en el respecte a les necessitats vitals dels infants.
• En conseqüència, les famílies que volem aquest tipus d’educació no trobem prou centres amb aquesta sensibilitat a la xarxa pública, sostinguda amb els nostres impostos també.

• La normativa de creació de centres privats exigeix les mateixes instal·lacions i nombre de professorat per a tots els centres independentment del nombre d’alumnes. En canvI , l'adaptació d'aquestes exigències sí és possible per a les escoles públiques rurals.
• Aquestes exigències fan que les iniciatives petites siguin econòmicament inviables.
• En conseqüència, les famílies que desitgem un tipus d’educació respectuosa, en entorns familiars i petits, on es pot acompanyar adequadament les necessitats de cada nen/a, no podem tampoc fer efectiu el dret constitucional a crear un centre educatiu privat.
  
  

• La legislació actual en matèria educativa equipara ‘educació’ (un dret fonamental) amb ‘escolarització’ (una de les possibles formes, tan sols, de fer efectiu el dret a l’educació) i fa obligatòria l’escolarització des dels 6 als 16 anys.
• En conseqüència, criminalitza totes les famílies que fan efectiu el dret a l’educació dels seus fills i filles a través d’espais diferents a l’escolar.

• Demanem que el sistema públic compti amb més escoles afins a la nostra opció educativa.
• Demanem que les administracions educatives i els sindicats del professorat tinguin la voluntat de conciliar el dret del funcionariat a accedir de manera equitativa a tot centre públic i el dret de les famílies a decidir entre projectes educatius substancialment diferents.
• Demanem que els centres educatius públics que opten per un projecte singular puguin mantenir l’estabilitat necessària del seu professorat, sense la qual aquests centres acaben perdent la seva singularitat, i les famílies les opcions per triar.
  
  

• Demanem un canvi en la normativa actual que permeti la creació de centres privats amb unes instal·lacions i un nombre de docents en funció del nombre d’alumnes permesos.
• Demanem que s’apliqui la mateixa normativa per a centres públics que per a centres privats en matèria d’adequació d’instal·lacions i de nombre de professorat.

• Demanem que cada família pugui fer efectiu el seu dret a educar els fills i filles a través de l’àmbit escolar i també a través d’altres àmbits.
• Demanem que es reconegui l’educació en l’àmbit familiar.
• Mentrestant, demanem que es deixi de criminalitzar les famílies que opten per opcions diferents a l’escolar, com ara les associacions de famílies i l’àmbit familiar.